Associació de Mestres Rosa Sensat

  • Educar avui
  • Associar-se
  • Quinsllibres
  • El Blog del Diari de l'Educació

Butlletí

RS és el butlletí digital de Rosa Sensat. Si el vols rebre envia'ns la teva adreça de correu electrònic. Moltes gràcies.

Les Revistes

Cerca a totes les revistes

Els articles de les revistes dels dos últims anys no es poden consultar ni comprar.

Perspectiva Escolar

Jun 2018

50 anys de Rosa Sensat: 1965-2015. Núm. 400

Seccions:

Davantal

Títol Autor Crèdits

Presentació

Aquest estiu de 2018 ha arribat al número 400 i ens ha semblat que valia la pena celebrar-ho. De manera que, amb l’exemplar que teniu a les mans, hem volgut trencar amb la cadència habitual de la revista i regalar-nos-en un que surt de la norma. Començant pel nombre de pàgines, que dupliquen les dels números ordinaris, i seguint per l’estructura interna; no hi trobareu, doncs, les seccions consuetudinàries: «Editorial», «Monogràfic», «Escola», «Mirades» i «Ressenyes i novetats».  El gruix del número està dedicat a fer memòria dels 50 anys de l’Associació de Mestres Rosa Sensat. Hi estàvem en deute perquè l’associació que ens empara va arribar a aquesta fita emblemàtica l’any 2015 i nosaltres no vam ser prou previsors, i algunes coses no es van esdevenir com les havíem planejat, per commemorar com es mereixia aquesta efemèride. Ho fem avui amb aquest número extraordinari. + més
  • Perspectiva, Escolar

Creativitat al poder

En encetar aquest número 400 de PERSPECTIVA ESCOLAR em venen dues coses al cap: quanta feina feta i quanta feina per fer! Ara fa més de cinquanta anys començava l’aventura de Rosa Sensat i es plantava la llavor d’una revista: PERSPECTIVA ESCOLAR. Una publicació que germinaria nou anys més tard com a fruit de la creativitat d’un grup de gent visionària i de tots els qui els han anat seguint. Jordi Tomàs va ser un d’ells, director de la revista que esteu llegint del número zero fins al 207, i les seves paraules, a propòsit del maig del 68, que va viure de molt a prop, continuen vigents: "Saps que aquesta gent del moviment de maig reivindica la creativitat, la poesia, el joc? La creativitat és joc i el joc apareix com una manera de viure i de pensar que permet d’entreveure el que és la felicitat, la vida que es converteix en el seu propi fi. [...] «Creeu» deia una inscripció de la Sorbona. Crea! Crea! Què voldries crear tu? Jo, vida, vida proporcionada a una aspiració enorme (que ara em fa mal dintre el pit); comunicació total a nivell interpersonal; gèrmens i fruits de bellesa i amor; felicitat per a tothom; la justícia i la veritat necessària perquè això sigui possible arreu del món. Crea, crea, crea…" + més
  • Martí, Francina

Fundadors

Títol Autor Crèdits

Maria Antònia Canals

Primerament he de dir que, malgrat el meu costum de tractar amb les xifres, en aquesta ocasió el cinquanta m’impressiona. És perquè tot seguit després d’haver pronunciat «cinquanta anys» m’agafa un xic de tremolor, com un calfred, fruit d’una idea que em burxa el magí tot repetint: «I tots plegats no hem canviat pas gaire, no hem canviat prou..., no hem canviat gran cosa...». + més
  • Canals Tolosa, M. Antònia

Maria Teresa Codina

A finals dels anys cinquanta, a Barcelona, alguns mestres disposats a assumir el repte que representava endreçar el desgavell educatiu del moment havíem iniciat escoles adreçades a diferents etapes escolars. Malgrat la diversitat dels centres, els iniciadors compartíem l’interès i la il·lusió per contribuir a fer un pas positiu en educació i aconseguir una escola que eduqués per a la vida real. + més
  • Codina Mir, M. Teresa

Jordi Cots

Recordo la primera Escola d’Estiu. Recordo, sobretot, una trobada que hi vaig tenir amb el senyor Martorell. Aquella Escola d’Estiu es va fer al Col·legi Nostra Senyora de Lourdes, de les monges filipenses. Una munió de mestres es movia per tot l’edifici amb espontaneïtat. Si més no, és la memòria que en conservo. Era un moment històric, ho sabíem, però em sembla que es vivia sense una especial transcendència. Per mi, la naturalitat marcava l’esdeveniment. La mateixa creació de Rosa Sensat s’havia fet i imposat, segurament perquè era tan necessària, amb aquesta naturalitat. + més
  • Cots Moner, Jordi

Pere Darder

El meu record de la creació de Rosa Sensat és el d’un projecte que es va gestant i concretant durant un període llarg per part de mestres, pares, escoles i ciutadans col·laboradors, amb l’aportació fonamental i continuada de mestres de l’època republicana. + més
  • Darder Vidal, Pere

Història

Títol Autor Crèdits

Sessions de Pedagogia 1963-1967. Una experiència de formació i treball en equip de mestres

L’any 2005 es va constituir un equip de recuperació de les Sessions de Pedagogia. L’objectiu era recollir i donar a conèixer una activitat de formació autoorganitzada i autogestionada per un grup de mestres inquiets i capdavanters que cercaven pistes per millorar la pràctica escolar que desenvolupaven a l’escola.2 Els documents aplegats a partir d’aquell procés de recuperació constitueixen un valuós llegat per reconstruir la trajectòria d’aquelles Sessions de Pedagogia que una part dels protagonistes consideren un dels principals antecedents, no pas l’únic, de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. + més
  • Soler Mata, Joan

Rosa Sensat 1965-1982. El somni sembla ja possible

No es pot explicar l’Escola de Mestres Rosa Sensat, després Associació, sense el somni que hi ha al darrere i sense el compromís ètic que significà la seva fundació. El seu objectiu era canviar l’escola perquè esdevingués, en el pla personal, un instrument de dignificació humana i d’educació integral dels alumnes, per assolir una societat democràtica tot contribuint a mantenir el dret a ser de la llengua i la cultura catalanes al propi país. + més
  • González-Agàpito, Josep

Rosa Sensat 1983-2015. Entre la continuïtat i el canvi

L’article pretén construir una primera aproximació a l’evolució de l’Associació de Mestres Rosa Sensat durant el període 1983 – 2015. La data d’inici, més enllà de buscar la necessària continuïtat amb el treball de Josep González-Agàpito publicat en aquest mateix número de Perspectiva Escolar, té una forta significació amb relació al context on s’inscriu la institució que estem analitzant. L’any 1983 es van aprovar tres lleis rellevants en l’àmbit educatiu i es va celebrar a Barcelona el I Congrés estatal de Moviments de Renovació Pedagògica en un moment de canvi d’orientació de la política educativa espanyola. L’any 2015 es va celebrar el 50è aniversari de la creació de l’Escola de Mestres Rosa Sensat de la qual l’actual Associació és hereva i continuadora. També és un any de canvi en la presidència de la institució, un canvi que significa un veritable relleu generacional. + més
  • Nadal, Maria
  • Palomar, Anna
  • Soler Mata, Joan

Amics

Títol Autor Crèdits

Rosa Sensat i Eskoriatza1: Un camí de col·laboració

  • Alzola Maiztegui, Nerea

Sense aclucar l’ull

  • Jover, Guadalupe

Montevideo present

  • Disego, Ema
  • Mangado, Lala
  • Minster, Sara

Quina estratègia actualment per als militants pedagògics?

  • Meirieu, Philippe

Preparació per a la crisi

  • Moos, Peter

En el 50 aniversari de la creació de Rosa Sensat Volem

  • Juárez, Helena M.
  • Ruiz, Aurora

Estar junts, crear mons: trobades pedagògiques necessàries per inventar altres escoles

  • Silveira Barbosa, María Carmen

Una història de quaranta anys. Per a una Associació que en fa cinquanta

  • Tonucci, Francesco

Revista

Títol Autor Crèdits

Consell de redacció

PERSPECTIVA ESCOLAR va néixer l’any 1974. En aquests 44 anys de vida han format part del seu Consell de Redacció 56 persones, 31 de les quals dones i 25 homes. + més
  • Perspectiva, Escolar

Jordi Tomàs (1974-1996). Des d’una modesta perspectiva històrica

Tothom sap que els centres oficials de formació del magisteri durant la dictadura franquista estaven al servei de la pervivència d’aquest règim. Els historiadors de l’educació ho han documentat amb escreix. Les persones grans que aleshores, formant part del professorat o de l’alumnat, van haver de passar per les Escuelas Normales de l’època —carregades de «l’academicisme més tronat sofregit amb el llard ranci de la pedagogia tradicional», tal com deia la Marta Mata— n’han donat testimoni, cosa que tenim a l’abast per fer-ne memòria. Al nostre país els mestres vàrem haver de tornar a anar a l’escola. + més
  • Poch Comas, Antoni

Carme Tomàs (1996-2005). En la cruïlla de dues èpoques

Quan em vaig incorporar al Consell de Redacció de Perspectiva Escolar a finals del segle passat, a mitjans del curs 1997-98, jo ja sabia on em posava perquè era lector i beneficiari de la revista des del número zero. El que no podia saber era que hi romandria gairebé vint anys, enrolat en un apassionant projecte ple de sorpreses. La proposta em va arribar des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica; hi estava vinculat com a membre de l’Associació de Mestres Alexandre Galí de Terrassa. Establir llaços de col·laboració sempre acostuma a donar bons resultats. + més
  • Poch Comas, Antoni

Miquel Àngel Essomba (2005-2012). Educació pública avui: contra la mar de fons

L’educació està vivint una autèntica revolució silenciosa, fruit d’una mar de fons sorgida d’una altra revolució, la social, caracteritzada per un conservadorisme creixent en els valors i un liberalisme descontrolat en l’economia. + més
  • Essomba, Miquel Àngel

Xavier Besalú (des de 2013). Després del número 400 ve el 401

A dia d’avui Perspectiva Escolar compta amb 937 subscriptors. Fa cinc anys en tenia 1.008: és a dir que, en una dinàmica lenta però continuada, n’ha perdut 71 aquests darrers anys. No és una bona notícia, però és un vigorós punt de partida que ens permet encarar el futur amb realisme i esperança. No tenim dades precises del nombre de lectors de la revista, però sí que sabem que un 42% de les subscripcions són institucionals (biblioteques, escoles, centres de recursos…) i això podria voler dir que són força més les persones que la coneixen i que la llegeixen parcialment o total. També sabem del cert que almenys un 36% d’aquests  subscriptors són socis de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i aquesta és una dada que reforça la identitat de l’associació i compromet la revista a ser fidel als objectius, a l’herència de Rosa Sensat. + més
  • Besalú, Xavier