Associació de Mestres Rosa Sensat

  • Educar avui
  • Associar-se
  • Quinsllibres
  • El Blog del Diari de l'Educació

Butlletí

RS és el butlletí digital de Rosa Sensat. Si el vols rebre envia'ns la teva adreça de correu electrònic. Moltes gràcies.

Les Revistes

Cerca a totes les revistes

Els articles de les revistes dels dos últims anys no es poden consultar ni comprar.

Perspectiva Escolar

Mai 2017

La mort, l'últim tabú a l'ensenyament. Núm. 393

Seccions:

Editorial

Títol Autor Crèdits

Tothom, cadascú

Correspon als poders públics remoure els obstacles que impedeixin que la llibertat i la igualtat dels individus siguin reals i efectives, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social, diu la Constitució Espanyola. Les famílies demanen una educació inclusiva en totes les etapes de l’educació obligatòria; creuen que l’escola ordinària és l’espai més adequat per a la inclusió social dels nens amb alguna discapacitat, però també per a la resta d’infants que, de ben petits, viuran amb naturalitat la diferència. + més
  • Perspectiva, Escolar

Monogràfic

Títol Autor Crèdits

Presentació

L’associació Dret a Morir Dignament, DMD, és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1984 que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de posar fi a la seva vida, especialment quan pateix un deteriorament irreversible i un sofriment insuportable. Aquesta dignitat, reconeguda en el primer article dels Drets Humans, suposa el dret a viure i a morir d’acord amb els teus valors. Parlem d’autonomia, de capacitat de decidir. + més
  • Hidalgo Villarroya, Nani

Morir dignament: de la reflexió filosòfica i les lluites civils als drets que tenim i als que ens manquen

La preocupació per morir bé està documentada a l’àrea del món occidental des del segle v aC. Ja en aquest moment tenim constància de referències escrites, en grec, a la «bona mort». Un segle més tard, el poeta grec Posidip (ca. 310 aC – ca. 240 aC) va escriure que «de tot allò que l’ésser humà desitja obtenir, no desitja res millor que una mort dolça». + més
  • Alonso Dávila, Isabel

La nostra societat i la percepció de la mort

La vida i la mort estan imbricades: l’una, sense l’altra, no té sentit, i, alhora, s’exclouen mútuament («on sóc jo no hi ha la mort», «on hi ha la mort jo no hi sóc», va dir Lucreci, i amb ell d’altres filòsofs i poetes), però la seva evidència provoca angoixa, una angoixa que arrosseguem durant tota la vida, perquè a mesura que vivim anem perdent trossos de la vida que hem deixat enrere: «Oh, què s’han fet los anys de la infantesa?». + més
  • Fabra, Maria Lluïsa

Permet el currículum reflexionar a l’aula sobre la mort?

La introducció de la nova cultura de la mort a l’ensenyament no ha d’esperar fins a l’Ensenyament Secundari. L’assumpció de la mort com a part de la vida ha de començar com més aviat millor. El costum, relativament recent, d’allunyar les criatures de l’experiència de la mort contribueix a percebre-la més com un element del món audiovisual que no pas com a part de la nostra realitat. Possiblement això ajuda a la seva banalització, element que pot endarrerir el procés de maduració del nostre alumnat.   + més
  • Carreras, Maria Antònia
  • Hidalgo Villarroya, Nani

La mort, un capítol més de la vida Com integrar-la al currículum de la Formació d’Adults

Aquesta proposta correspon a la formació de persones adultes en els nivells educatius bàsics i amb titulació, que es corresponen amb l’Educació Primària (que en Formació d’Adults anomenem Instrumental i s’organitza en tres cursos) i amb la Secundària (que en Formació d’Adults anomenem GES o Graduat en Educació Secundària, l’ESO per als menors de 16 anys, i s’organitza en dos cursos). A Instrumental la treballarem com a Ciències del Medi i a GES com a àmbit de les Ciències Socials i de la Participació.   + més
  • Guilabert Flores, Ricard A.

Entrevista a Margarita Boladeras Cucurella «Apropar-se a la veritat de la vida implica mirar de cara la mort»

Margarita Boladeras Cucurella (Antequera, 1945) (boladeras@ub.edu) fa molts anys que dedica part de la seva tasca intel·lectual a la reflexió bioètica i a qüestions vinculades als problemes ètics derivats dels avenços biomèdics, amb especial interès en les discussions al voltant del començament i el final de la vida humana. Ha estat catedràtica de Filosofia Moral i Política de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona des de 1992 i degana i vicedegana de la mateixa facultat. Actualment és professora emèrita amb docència al màster oficial interuniversitari Ciutadania i Drets Humans: Ètica i Política, i al programa de doctorat Ciutadania i Drets Humans. És membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona. + més
  • Piperberg, Michelle

La mort del Floquet de Neu, una experiència sobre la mort digna a l’aula de Primària L’eutanàsia: el dret a morir dignament, per a tothom

Tant de bo haguéssiu llegit aquest article abans. Tant de bo jo l’hagués escrit, però no ho vaig fer. Vaig redactar aquesta experiència (realitzada al CEIP Coves d'en Cimany de Barcelona l'any 2003) en el seu moment, perquè em va semblar una activitat atrevida i reeixida, però potser una més entre tantes que es publiquen i, immersa en la feina diària, no la vaig fer anar més enllà. Han passat tretze anys i m’adono, decebuda, que no tenia data de caducitat, excepte pel que fa a algun canvi conceptual. + més
  • Fuster, Àgata

Debatre sobre la mort a les classes de filosofia i ètica. Gosem?

Com es pot veure a l’article de Nani Hidalgo i Maria Antònia Carreras sobre el currículum de Secundària, tenim camins oberts per treballar a les aules dels instituts el tema de la mort digna. En aquest article vull reflexionar sobre la conveniència de la utilització de la tècnica del debat per plantejar aquest tema a l’alumnat de Cultura i Valors Ètics o Filosofia de quart d’ESO i al de Filosofia i Ciutadania o Història de la Filosofia de primer i segon de Batxillerat respectivament.   + més
  • Alonso Dávila, Isabel

El cinema, un recurs útil per treballar sobre la mort a l’aula

Treballar sobre la mort a l’aula suposa, com de fet pràcticament sempre, no només construir coneixement, sinó moure actituds i emocions. És per això que el cinema, amb la seva capacitat de possibilitar l’empatia amb els personatges i les situacions que viuen, és especialment adient. L’inconvenient de l’ús del cinema a l’aula és que, per possibilitar el procés d’empatia, s’ha de veure la pel·lícula sencera, amb la dedicació de temps de classe que demana. Es pot evitar aquest hàndicap tot fent servir fragments, malgrat que es perd la força que té el relat complet.   + més
  • Hidalgo Villarroya, Nani

La literatura com a recurs

La majoria de mestres ens hem trobat alguna vegada amb la mort d’alguna persona propera al nostre alumnat. Quan això passa, moltes vegades ni el nostre alumnat ni nosaltres mateixos estem preparats per encarar el tema.   + més
  • Carreras, Maria Antònia

Tot volent desfer el tabú de la mort: cementiris i monuments als morts

Quan el Grup de Pedagogia de DMD-cat va decidir recopilar activitats que ens poguessin ser útils en la tasca antitabú que ens proposàvem de dur a terme, vaig pensar en activitats senzilles que ens poguessin apropar d’una altra manera a la presència normalitzada de la mort, i tant els cementiris com els monuments funeraris se’m van presentar com una oferta amb bones oportunitats educatives, alhora que em semblaven adequats per a aquesta tasca antitabú (i, de retruc, antitrivialització de la mort) en la qual estem immerses des de DMD.   + més
  • Pallach Estela, Antònia

El Premi Salvador Pàniker

L’any 2015, DMD-CAT i la Universitat de Lleida vàrem crear el premi Salvador Pàniker, al qual poden presentar-se els TFG que girin a l’entorn de la mort digna. Vàrem crear les bases i en férem difusió. + més
  • Canut Farré, Concepció

Escola

Títol Autor Crèdits

Els ibers: mestres de la metal·lúrgia

Sabeu que Indíbil i Mandoni eren dos cabdills ilergets que van protagonitzar una gran revolta contra l’Imperi romà? Teniu notícies que s’ha trobat un tresor extraordinari, al poblat ibèric de Tivissa, a la Ribera d’Ebre? Coneixeu el poblat ibèric de Calafell reconstruït tal com era fa dos mil anys? Aquesta experiència pretén ampliar els coneixements relacionats amb la civilització ibera, la qual va habitar a Catalunya durant aproximadament uns set-cents anys.   + més
  • Soler, Ignasi

El treball per racons a Cicle Mitjà: tu decideixes!

L’Educació Primària és una etapa fonamental en la formació dels nens i nenes. Aquesta etapa educativa és el marc idoni per adquirir les competències bàsiques i els instruments necessaris per fer nous aprenentatges, per posar les bases d’una formació personal basada en l’autonomia personal, la responsabilitat, la solidaritat, la llibertat, la participació i el compromís —tant individual com col·lectiu—, per comprendre i interpretar el món que els envolta, i, en definitiva, perquè puguin entrar dins la vida adulta tan preparats com sigui possible.   + més
  • Baldomà Monesma, Laura

Mirades

Títol Autor Crèdits

Els fills com a moneda de canvi

  • Montiel Bach, Elena

Una mirada japonesa a la lectura

  • Portell Rifà, Joan

La hipersexualització. Quan les aparences no només enganyen

  • Tort Bardolet, Antoni

Ressenyes

Títol Autor Crèdits

Jornada neurociència i educació

  • Salvatella, Anna

Presentació del llibre Neurociència i educació

  • Perspectiva, Escolar

Presentació del llibre Nuerociència per a educadors

  • Perspectiva, Escolar