Asociación de Maestros Rosa Sensat

  • Associar-se
  • Quinsllibres
  • EP!MESTRES
  • El Blog del Diari de l'Educació

Boletín

RS es el boletín digital de Rosa Sensat. Si quieres recibirlo envianos tu dirección de correo electrónico. Muchas gracias.

Las Revistas

Busca en todas las revistas

Perspectiva Escolar

Jul 2014

Escoles d'Estiu: passat, present i futur. Núm. 376

Seccions:

Editorial

Titol Autor Créditos

Dubtes raonables

Es podria arribar a pensar que el principal problema de l’ensenyament a Catalunya és el de la formació inicial dels mestres. Ja el 2011 el govern de la Generalitat va presentar un Programa de millora al respecte i, aquest mateix curs, el Departament d’Ensenyament ha fet de la implantació d’aquest Programa una de les seves prioritats.    + més
  • Perspectiva, Escolar
Gratis

Monográfico

Titol Autor Créditos

A Girona la primera! El 1903

Afirmar que la realitat de l'ensenyament a casa nostra a principis del passat segle xx era penosa no és dir res de nou. Les poques excepcions que podríem esmentar només servirien per confirmar aquesta lamentable situació que abraçava tots els àmbits relacionats amb l’escola, des de la manca d’edificis dignes fins a l’estil i les metodologies d’ensenyament passant pel sou dels mestres, amb elevats nivells de desescolaritació, i amb una nombrosa presència d’escoles religioses que formaven súbdits obedients i resignats, etc. I, al nostre país, un ensenyament en una llengua que no era la del poble. Una situació penosa que feia patent el desinterès de les autoritats estatals per l’educació. + més
  • Marquès Sureda, Salomó
6 comprar

Escoles d'Estiu, cent anys avançant

La formació del magisteri ha estat un dels problemes centrals que ha hagut d’encarar el moviment de Renovació Pedagògica català en el darrer segle. Durant llargs períodes s’ha impulsat una escola renovada i catalana sense cap competència legislativa ni executiva, però realitzada a través del camí ferm i segur dels mestres i les noves institucions educatives. Però, fins i tot avui dia, la Catalunya autònoma administra un sistema educatiu sobre el qual tenim poques possibilitats de decisió. Sortosament, la societat civil ha actuat de manera eficient i duradora en pro de la renovació i modernització educatives, amb o sense administració educativa pròpia. + més
  • González-Agàpito, Josep
8 comprar

L'Escola d'Estiu de Rosa Sensat

En cloure el primer curs de l’escola de mestres Rosa Sensat, una proposta d’Enric Lluch va prendre força: organitzar la primera escola d’estiu de la postguerra per recuperar l’escola d’estiu que amb tant d’encert s’havia organitzat a Catalunya des de la Mancomunitat primer i des de la Generalitat en el període de la Segona República. + més
  • Balaguer Felip, Irene
8 comprar

Escoles d’Estiu, Plans de Formació i Moviments de Renovació Pedagògica

En aquest article parlaré de l’evolució de les Escoles d’Estiu (EE), focalitzada en la descentralització i la implementació de les diverses EE al llarg del país. Hi ha anàlisis molt valuoses de la trajectòria de les EE a Barcelona amb l’escola “mare” (Rosa Sensat), però poques s’han centrat en el conjunt de Catalunya cercant una visió global que permeti situar els darrers quaranta anys per esbossar línies de futur.   + més
  • Aguilar Vallès, Jaume
8 comprar

Un camí cap a la llibertat

L’escola d’estiu de Rosa Sensat al meu entendre és una munió de camins d’aprenentatges que tenen un caràcter dinàmic i ens han situat en la nostra realitat escolar. A més a més també ha estat capaç de fer-nos conèixer altres realitats i fer-nos-hi interessar. Els seus espais són una invitació a la renovació de coneixements, a tenir visions més creatives davant de la tasca diària que comporta treballar amb infants i joves, així com a mantenir la il·lusió pel món de l’educació en general.   + més
  • Bello Tapia, Nancy
5 comprar

Camins de futur per a la formació permanent dels ensenyants

Assumint el risc d'aparèixer instal·lat en un discurs antic i simplificador, defensaré que la formació del professorat –la de sempre, la d'ara i la del futur– es troba en la cruïlla d'un camí amb dos oposats molt clarament enfrontats: cap a un costat es camina en la direcció de l'alienació, cap a l'altre, en la direcció de l'emancipació. Podem anomenar aquest camí el camí del coneixement, i el caminar és la manera amb què pretenem la relació del subjecte amb el coneixement.   + més
  • Martínez Bonafè, Jaume
6 comprar

Escuela

Titol Autor Créditos

Resolució dialògica dels conflictes

Per quina raó hi ha cada vegada més alumnes amb problemes de comportament a les escoles? És possible que els/les alumnes amb baix rendiment escolar siguin aquells que tenen més greus problemes de comportament? És en escoles de barris de nivell sociocultural baix on sorgeixen més problemes de convivència? Com podíem nosaltres, una escola considerada CAEP, d’un barri perifèric de Sant Vicenç dels Horts, transformar l’escola i l’entorn per augmentar el rendiment escolar de cada un dels nostres alumnes i al mateix temps resoldre els conflictes?   + més
  • Sendra, Ricard
  • Siles, Belinda
5 comprar

La síndrome de Gilles de la Tourette i la seva repercussió en els entorns escolars

La síndrome de Gilles de la Tourette és un trastorn neurològic que consisteix a fer tics motors i vocals crònics. Estar ben informat i tenir les eines per enfrontar-se a les dificultats de l’alumnat afectat és fonamental perquè els estudiants tinguin una escolarització emocionalment satisfactòria i acadèmicament reeixida.   + més
  • Pujades, Ramon
6 comprar

Com ens socialitzen les videoconsoles?

El que coneixem amb el mal nom de “món desenvolupat” està patint un canvi gradual en diferents aspectes, alguns de molt positius i d’altres que, com a conseqüència d’aquests, poden derivar en pautes de conducta pernicioses.   + més
  • Guirado Cabanes, Jordi
5 comprar

Miradas

Titol Autor Créditos

Liant la Troca o ballar amb el cor

Liant la Troca o ballar amb el cor Noemí Duran Salvadó Doctora en Art i Educació Especialista en llenguatges poeticosensorials Som a la cuina, preparant el sopar, amb la meva ami¬ga Mage Lluch; mentre jo tallo algunes verdures ella en silenci llegeix “Cartas a un joven bailarín”, de Maurice Béjart (2001). De sobte, em llegeix en veu alta els últims fragments del llibre: “Aprendí la danza con grandes maestros, aprendí la danza caminando por la naturaleza, aprendí la danza transpirando en un estudio, aprendí la danza mirando a mis gatos, aprendí la danza descubriendo el mundo, aprendí la danza meditando en mi habitación, aprendí la danza observando a mi abuela hacer sopa de pesto...” Ens quedem en silenci les dues, emocionades amb aquestes frases, que ens impulsen a preguntar-nos com hem après a ballar nos-altres. La Mage m’explica la seva experiència actual amb la companyia de dansa integrada Liant la Troca i jo em quedo bocabadada..., tant o més que unes setmanes enrere quan vaig poder presenciar un dels seus espectacles. Sobre l’escenari persones diverses i úniques que gaudeixen movent-se en complicitat. El que em crida més l’atenció és quan de sobte una ballarina es treu la cama; sí, s’arranca la pròtesi i comença a ballar amb ella... Una altra persona salta de la cadira de rodes i assaja desplaçaments per terra, impulsant-se amb les mans. Una noia, amb un posat tímid, es mou sinuosament en una cantonada de l’escenari... Hi ha vida en el que mostren, fins al punt en que em fan caure les llàgrimes, feia temps que no m’emocionava tant veient dansa. Quan acaba l’espectacle fem una copeta amb els ballarins, i tinc ocasió de saludar i felicitar el seu director, Jordi Cortés, proper i sensible tant a dalt com a baix de l’escenari. Una autèntica mostra d’humanitat la invitació que ens fan aquest grup de persones tot embolicant la troca... “L’única manera de deixar-nos de mirar com estranys és crear espais d’aprenentatge, espais de creació i espais de comunicació on tots puguem aportar des de la nostra diferència per permetre que la nostra singularitat ofereixi una visió més rica de la vida i de l’art”, escriuen a la seva web (www.liantlatroca.com). Des del meu punt de vista, la potència de Liant la Troca és que ens invita a repensar algunes de les tensions que suposa la condició humana. Tots ens movem, poc o molt, la vida en si suposa moure’s, però, què ens permetem des d’aquesta capacitat que tenim de moure’ns? Per què tenim en el llenguatge la paraula discapacitat? Per què està ben vist que determinats cossos ballin i altres no? Sopem tranquil•lament, conversant sobre aquestes qüestions que ens inquieten. Després anem a la sala que reservo a casa meva per al moviment, i gaudim d’una estona d’improvisació. La dansa depara les millors sorpreses, perquè aconsegueix aturar la ment, cosa molt difícil en la nostra societat. Aprendre a confiar en el cos obre altres mirades sobre l’existència. + més
  • Duran Salvador, Noemí
Gratis

Mocs i MOOCs

  • Tort Bardolet, Antoni
Gratis

L’exili dels mestres

  • Marquès Sureda, Salomó
Gratis